EQUIPAMENT SANITARI

Un centre mèdic ha de proveir-se de material sanitari per a la seva correcta atenció al pacient i per a complir amb la normativa vigent sobre la seguretat dels professionals i els requisits tècnics de cada tipologia de centre sanitari.

Els centres sanitaris han de disposar de protocols d’actuació de primers auxilis per a saber com procedir davant parades cardio respiratòries i altres emergències vitals, garantint una resposta immediata davant aquestes situacions. Per a poder dur a terme les pràctiques necessàries, és molt important que el centre disposi d’equipament especialitzat com són el desfibril·lador, el kit de reanimació o el maletí d’oxigen teràpia.

La reanimació cardiopulmonar (RCP) és una tècnica per a salvar vides que és útil en moltes situacions d’emergències, com un atac cardíac o un ofegament, en les quals la respiració o els batecs del cor d’una persona s’han detingut. L’Associació Americana del Cor recomana començar amb RCP fent compressions fortes i ràpides en el pit. Aquesta recomanació de RCP només amb les mans s’aplica tant a les persones sense capacitació com al personal de primers auxilis.

L’oxigen teràpia consisteix en l’administració d’oxigen a un pacient amb hipòxia amb la finalitat d’aconseguir xifres normals en la sang. L’administració es farà a través de màscara facial.

Els objectius de l’oxigen teràpia són tractar o prevenir la hipòxia, tractar la hipertensió pulmonar i reduir el treball respiratori o miocardíac; així com revertir els mecanismes de compensació establerts i les alteracions neurològiques, cardíaques i renals que s’hagin pogut establir.

El desfibril·lador semiautomàtic extern (DESA) és un dispositiu que, aplicat sobre el tòrax, analitza el ritme cardíac de la persona i identifica si és susceptible de rebre la desfibril·lació, i en aquest cas indica el procediment a seguir.

Utilitzar un desfibril·lador és més que important, atès que pot ajudar a salvar moltes vides diàriament. Nosaltres sabem bé de la importància de llogar o comprar un desfibril·lador per part de les empreses, però per a saber usar-lo, és necessària una formació específica.

A les clíniques que treballin amb instal·lacions de radiodiagnòstic és obligatori que els professionals i els pacients estiguin proveïts d’equipament de protecció radiològica (davantal i manyoples emplomats, collaret tiroidal, ulleres de protecció…)

L’objectiu de la protecció radiològica és garantir que l’exposició a radiació no superi nivells perjudicials per a la salut dels treballadors encarregats de desenvolupar les activitats, proveint així d’elements i directrius de seguretat.

Els elements que es recomana que usi el personal exposat a aparells radiològics són varis, sempre depenent de la font de radiació a la qual estigui exposada.

En general, els elements de protecció magnètica són:

• Vidres emplomats
• Blindatge
• Dosímetre personal
• Guants emplomats
• Colls tiroidals emplomats
• Ulleres emplomades

Segons l’oferta assistencial de determinats centres sanitaris s’empra utillatge que una vegada usat precisa d’un procés d’esterilització; per a això és necessari disposar d’un autoclau i de protocols escrits i actualitzats en els quals s’especifiqui el procediment a seguir.

L’esterilització és un procés necessari per a garantir la seguretat del pacient que està sent tractat en la consulta.

Esterilització per autoclau: utilitza la coagulació en forma de vapor altament pressuritzat per a desnaturalitzar les proteïnes dins dels microorganismes.

L’instrumental prèviament rentat, desinfectat i envasat ha d’introduir-se en un autoclau que alliberarà vapor fins a una temperatura màxima de 121 °C o 134 °C. Aquesta fase serveix per a eliminar qualsevol forma de vida microbiana, incloses les espores i els fongs.

Han d’existir protocols interns de desinfecció i esterilització, així com mesures de control d’aquests procediments.

Ha de realitzar-se un control físic, químic i biològic dels processos d’esterilització. Els indicadors biològics s’utilitzen per a validar processos d’esterilització i determinen l’eficàcia del procés, indiquen si un material sotmès a un procés d’esterilització està completament lliure de microorganismes.

Per a la correcta gestió de determinats residus dins del marc sanitari, és obligatori disposar de contenidors i bosses homologats. En el procés de recollida dels residus, és important que els professionals sanitaris rebutgin les restes en recipients d’un sol ús destinats a això.

Els residus sanitaris es classifiquen d’acord amb el seu risc: residus perillosos, i no perillosos.

Els residus perillosos són residus especials, són aquells que tenen propietats que poden suposar un risc per a la salut o el medi ambient. Per aquest motiu és important gestionar-los de manera adequada per a evitar repercussions, tant els residus com els envasos que els hagin contingut.

Els contenidors usats per a aquests residus han de presentar propietats d’impermeabilitat, han d’estar delimitats per superfícies llises, i la seva estructura i tancament han d’impedir el vessament del seu contingut.

Un altre punt important a tenir en compte és la senyalística per a garantir el dret d’informació i seguretat del pacient i personal de la clínica.

Otro punto importante a tener en cuenta es la señalética para garantizar el derecho de información y seguridad del paciente y personal de la clínica.